Efectes psicològics del confinament

El passat 14 de març, el Govern va decretar l’estat d’alarma per fer-li front a la crisis sanitària del Covid-19. El confinament ens ha portat a viure una situació excepcional que no havíem experimentat fins el moment. De cop i volta, i sense previ avís, la nostra vida s’ha paralitzat i ens ha tocat adaptar-nos a aquesta nova situació restringint les nostres sortides al exterior per evitar la propagació d’aquest nou virus. 

La quarantena és un aïllament obligatori que implica trencar amb el nostre dia a dia, amb les nostres rutines, amb el nostre oci, amb el contacte amb familiars i amics, amb el nostre treball, amb la pèrdua de llibertat i poden aparèixer sentiments com la soledat, l’estrès, l’avorriment o la impaciència.

Les persones més vulnerables dins d’aquesta crisis son les persones grans, el personal sanitari que han viscut en primera línia la devastació de la pandèmia, familiars que han perdut a algú i persones amb patologies prèvies. El que fa el confinament es agreujar una patologia prèvia preexistent, és per això que hem de prestar atenció al repunt de les addiccions, especialment el consum d’alcohol i les addiccions comportamentals com el joc patològic.

En aquests 65 dies hem pogut experimentar estrès, ansietat, por, angoixa i apatia. Ens hem vist pujats en una muntanya russa on els nostres sentiments han fluctuat entre un puja i baixa constant. En ocasions hem tingut pensaments positius i esperançadors de la situació, i altres en canvi, han estat moments de tristesa, de por i fins i tot d’enfadar-se. La constant incertesa es una de les causes per les que es genera l’estrès o la inseguretat. Tots necessitem saber què passarà a continuació per així poder anticipar-nos. Els éssers humans intentem controlar constantment tot allò que ens envolta. No obstant, existeixen situacions com les que estem vivint actualment, en que el control escapa del nostre abast, i per tant, això augmenta els nivells d’ansietat i genera estats de frustració per no poder anticipar que passarà en un futur pròxim. 

Una de les coses que ha anat passant i que segueix succeint fins a la data, es el fet de posar-nos una data com a objectiu per determinar el transcurs de les fases en el confinament. Veiem la següent etapa amb il·lusió i com una oportunitat per sortir, relacionar-nos i recuperar poc a poc la nostra llibertat. El fet d’imaginar-nos una data ens porta a generar-nos una falsa expectativa, que ens generarà malestar sinó s’acaba assolint. Es per això que el meu consell com a professional es viure dia a dia oblidant dates i centrar-nos en el que es vertaderament important. Per un costat cuidar la nostra salut física per així cuidar de manera indirecta als demes seguint les recomanacions que ens donen els experts i, per altre costat, cuidar la nostra salut mental, aquella que ens dona l’oportunitat de gaudir dels nostres amics, dels nostres familiars i de nosaltres mateixos.  

Tal i com hem mencionat, estem davant d’un moment d’estrès i ansietat totalment lògic i justificar davant la magnitud de la situació que estem vivint. Però el dubte sorgeix en diferenciar i posar atenció en els estats d’ansietat que excedeixen de la norma i que ens impedeixen fer front a les accions de la nostra vida quotidiana amb normalitat tal i com ho fèiem abans i transcorren per la nostra ment pensaments negatius, catastrofistes i amb idees suïcides. Per tant, si l’estat d’ansietat excedeix a la nostra capacitat per fer-li front amb els nostres propis recursos, es convenient recórrer a un expert que ens proporcioni estratègies que ens ajudin a emprendre poc a poc la nostra vida

Repercusions del confinament

Una conseqüència important que genera la quarantena, es l’aïllament social al que ens hem vist sotmesos i al que no estem acostumats. Som éssers socials per naturalesa i necessitem el contacte humà, és per això que el fet de trobar-nos lluny del la nostra família junt amb la falta de llibertat, pot portar-nos a patir angoixa i tristesa.

Les persones grans que viuen soles són especialment vulnerables. L’únic contacte social que tenen es a través d’anar a compra el pa, donar un passeig o parlar amb algun veí. Molts d’ells esperaven impacients l’arribada del cap de setmana amb il·lusió per a poder veure als seus fills, als seus nets, nebots i ara això ja no succeeix. L’ús de la tecnologia és una ajuda molt eficaç per a combatre l’aïllament ja que ens permet comunicar-nos amb els nostres familiars i amics a través de les videotrucades, compartir pel·lícules, veure concerts, llegir, etc. El que succeeix es que la tecnologia no sempre està present en la llar de les persones grans, i per tant, el seu aïllament social produeix efectes més negatius ja que ocupen una gran part del seu temps davant del televisor on passen moltes hores del dia rebent informació del monotema d’actualitat, el “Covid-19” a través de canals que estan carregats de contingut mediàtic.

Per un altre costat, ens trobem amb l’altre extrem de la societat, els que es veuen asfixiats davant la gestió dels problemes habituals de convivència. Moltes famílies es veuen obligades a passar molt de temps juntes i és on apareixen les discussions i les baralles. 

Existeixen estudis que preveuen les repercussions que tindrà el confinament d’aquí a uns mesos. Les estadístiques senyalen que a finals d’any existirà un major numero de divorcis respecte l’any anterior. Tot i que tindrem que esperar a finals d’any per a veure les xifres reals, els indicadors ens mostren una necessitat real de cuidar de manera saludable les nostres relacions interpersonals. 

Una altre de les preocupacions de la població son les repercussions econòmiques: la pèrdua d’ocupació, la incapacitat de fer-li front a les despeses mensuals. Existeixen estudis que senyalen que la pèrdua substancial de l’economia en les llars, crea una angoixa socioeconòmica i s’ha descobert que es un factor de risc per a desenvolupar símptomes de trastorns mentals i d’ansietat, fins i tot mesos després de la quarantena

Recomanacions

Tal i com hem anat escoltant aquests dies, es important mantenir unes rutines diàries, menjar  a les mateixes hores, buscar activitats que ens agradin i que ens permetin disposar de moments d’oci (com pintar, ballar, dibuixar, escriure, fer un puzle o veure una sèrie per exemple), fer esport, exposar-nos sempre que puguem al sol, mantenir un contacte freqüent diari amb familiars i amics de manera telemàtica, i sobretot, no estar pendent a totes hores d’informació entorn al virus.

Quan mor algú, de per si és un procés difícil, però si s’afegeixen factors com l’aïllament, la falta de contacte social i la impossibilitat d’acomiadar-te dels essers estimats, el procés resulta encara més complicat. Els rituals socials que es realitzen son per a les persones vives i serveixen per a poder acomiadar-nos de la persona que ja no estarà més entre nosaltres. La quarantena ha provocat que no puguem realitzar-la de manera presencial. Això desencadena dols patològics no resolts provocant un malestar significativament superior i no acabar d’interioritzar ni acceptar que la persona ja no estarà més entre nosaltres. Es per això que es recomana realitzar una acomiadament a distància o de manera simbòlica per poder iniciar el procés de dol.